LA TELEVISIÓ

1.    LA HISTÒRIA DE LA TELEVISIÓ

La televisió que avui dia coneixem va ser invenció de Vladímir Zvorikin. Les primeres emissions es van fer a Anglaterra (1930) on també es van fer les primeres emissions amb programació (1936).

Amb tots els avanços tecnològics, la televisió també va anar evolucionant. Va passar de blanc i negre a color, va passar de ser analògica a TDT...

Tot això ha sigut possible, a part de les noves tecnologies, també a un grup molt nombrós de persones que han treballat perquè nosaltres puguem saber tot el que passa al món.

En el 1924 es van desenvolupar experiments de la transmissió d’ imatges en color als quals, en el 1940, un enginyer mexicà va desenvolupar per complet i els va patentar. En el 1948, el inventor nord-americà Peter Goldmark, basant-se en les idees dels anteriors estudis, va desenvolupar un sistema similar al Sistema Seqüencial de Camp son la seva empresa va adquirir per començar les primeres transmissions televisives del canal en color.

2.   EMISSIÓ

-PRIMERA PART: L’ iconoscopi

Els transductors dissenyats van ser la base per les càmeres de televisió. Aquests equips integraven, i integren avui dia, encara, tot el necessari per captar una imatge i transformar-la en un senyal elèctric. El senyal, que conté la informació de la imatge més els polsos necessaris pel sincronisme dels receptors i s'anomena senyal de vídeo. Una vegada que s'hagi produït aquest senyal, aquest pot ser manipulat de diferents formes, fins a la seva emissió per l'antena.

-SEGONA PART: Senyal de vídeo

El senyal transmès de la imatge conté la informació d'aquesta,que després s’ha de transformar en el aparell receptor.

La transmissió de senyal es pot realitzar a través de l'aire (ones electromagnètiques) o mitjançant una línia de transmissió física (transmissió per cable). Pot ser analògica o digital.

El senyal arriba a l'usuari procedent d'un emissor o d'un repetidor terrestre.

Si la comunicació es realitza mitjançant cable, ens permet incorporar un canal de retorn que permet a l'usuari enviar informació (interactuar). Permet la transmissió de TV i dades simultàniament.

En sistemes de TV és possible la utilització d'un canal de retorn, actualment el usuari pot enviar aquesta informació a través de la línia telefònica.

Els sintonitzadors reben els senyals de televisió mitjançant quatre antenes de TV, que s'encarreguen de determinar de forma automàtica i ininterrompuda la configuració òptima de recepció que ofereixen la millor imatge i so possibles. També es pot rebre la informació de Teletext i EPG (Electronic Programation Guide (guia electrònica de programació))

L'exploració d'una imatge es realitza mitjançant la seva descomposició, primer en fotogrames* als que s'anomenen quadres i després en línies. Per determinar el nombre de quadres i línies necessàries perquè es pugui recompondre una imatge en moviment per obtenir una millor qualitat en la reproducció i percepció del color (en la TV en color) es van realitzar nombrosos estudis científics de l'ull humà i la seva forma de percebre. Es va obtenir que el nombre de quadres devia ser al menys de 24 al segon i que el nombre de línies devia ser superior a les 300.

* Un fotograma és una de les moltes imatges individuals en qualsevol vídeo, o sigui, l'element més petit de la pel·lícula.

3.   TRANSMISSIÓ

a) Transmissió de senyal de TV: El senyal arriba a l'usuari procedent de l'aire.

b) Emissions de TV terrestres: El senyal arriba a l'usuari procedent de terra.

c) Emissions de TV satèl·lit: El senyal arriba a l'usuari procedent d'un satèl·lit artificial.

d) Emissions de TV cable: Quan hi ha connexions amb cables, a part de rebre la emissió, tu també pots enviar informació.

4.   RECEPCIÓ:

Dos sintonitzadors reben els senyals d'imatge i so del canal de TV seleccionat, mentre que el tercer fa una recerca contínua d'altres canals, recopila automàticament la informació i la presenta en forma de llista de canals de fàcil seguiment.

El sintonitzador de TV és un dispositiu, que és compatible amb el sistema de TV digital estàndard, i que rep tots els senyals descodificades disponibles de televisió analògica i digital en una codificació.

5.   ANALÒGICA I DIGITAL:

*ANALÒGICA: La imatge és capturada per medi de càmeres que prenen trenta imatges fixes cada segon i aquestes es converteixen en línies i punts. Després, a cada un d’ aquests punts i línies, se'ls assigna un color i una intensitat, amb la finalitat de que l’equip receptor mostri les imatges.

*DIGITAL: Es refereix al conjunts de tecnologies de transmissió i recepció de la imatge i el so a través de senyals digitals. En contrast amb la televisió analògica que codifica les seves senyals de forma binària habilitant la possibilitat de crear vies de retorn entre consumidor i productor de continguts, la digital obre la possibilitat de crear aplicacions interactives i la capacitat de transmetre varies senyals en el mateix canal assignat gracies a la diversitat de formats inexistents.

6.   COM CREUS QUE HAURIA DE SER LA TELEVISIÓ?

Amb menys consum. Hauríem de donar-nos compte de que utilitzant la televisió, paguem un sou molt alt en electricitat/llum. També s’haurien d’ evitar aquells anuncis que fan que un es senti obligat a comprar algun producte, o aquells que et canvien l’emoció psicològica.

En el avantatges de les millores tecnològiques de la televisió pots aprendre moltes coses interessants en el cas de veure programes educatius, estar al corrent del que passa al món, enriquir el llenguatge i els programes d'humor són bons per la teràpia de la salut. També amb l’efecte 3D pots aconseguir emocions diferents i amb les imatges HD es pot gaudir i veure-la sense preocupar-se de la vista.