El telèfon fix ara potser no es fa servir tan al existir el telèfon mòbil,
però hi ha la majoria de la gent el continua fen-lo servir.
1.
HISTORIA DEL
TELEFON
Es un dispositiu de telecomunicacions, que l’utilitzem per a comunicar-nos
entre nosaltres. El telèfon funciona a traves de la electricitat, com tots els
altres medis de comunicació.
El inventor del telèfon va ser Antonio Meucci ajudat dels estudis escrits
de l’inventor Alexander Graham Bell.
2. ELS CIRCUITS DEL TELÈFON FIXE
El telèfon fixe
se separa en tres grans circuits:
a)
Circuit de marcació: consisteix en que amb un disc, quan retrocedeix, pitges un interruptor
tantes vegades segons tants dígits hi hagi.
a)
Circuit de conversa: consisteix en que la veu de
la persona entra per un micròfon. D’allà la veu es transforma en corrent
elèctric que va a l’híbrid. Un cop el corrent elèctric ha passat per l’híbrid,
va a l’altaveu on allà es transforma en ona mecànica, o sigui, en veu.
Parts:
-Micròfon: transforma la veu de l’emissor
en corrent elèctric.
-Híbrid: et dirigeix el circuit de conversa i impedeix que el circuit d'anada es
barreja amb el circuit de tornada.
-Altaveu: transforma el corrent elèctric
en una ona mecànica, o sigui, la veu.
c) Circuit
de timbre: fa que quan algú truqui per telèfon, ell soni.
1.
ORGANITZACIÓ I
JERARQUIA DE LES CENTRALS TELEFÒNIQUES O ‘CENTRALETES’
Organització: Les centrals
telefòniques se situen en edificis destinats a albergar els equips de
transmissió i de commutació que fan possible la comunicació entre els diferents
abonats.
A la ‘central telefònica’ acaben les línies d'abonat i
s'originen els enllaços de comunicacions amb altres centrals telefòniques
d'igual o diferent jerarquia o, si s'escau, parteixen els enllaços o circuits
interurbans necessaris per a la connexió amb centrals d'altres poblacions.
Les ‘centrals telefòniques privades’ a diferència de les centrals
telefòniques públiques, només s'hi intercomuniquen extensions o annexos dins
d'una empresa, organització, negoci i en algunes llars, aquestes extensions o
annexos mitjançant d'aquesta central comparteixen les línies o troncals
subministrades per la central telefònica pública i són utilitzades per
comunicar-se.
Jerarquia: Els equips de
commutació d'una central telefònica pública es diuen
‘node telefònics’. Aquests nodes es troben jerarquitzats. Els nodes
d'accés més propers als abonats, es comuniquen amb nodes de jerarquia més
alta (regionals, provincials, etc.), que faciliten la interconnexió amb altres
nodes del operador o d'altres operadors
de telefonia pública bàsica commutada o d'altres serveis de
telecomunicació com l’ ADSL.
2.
CONNEXIONS
TELEFONIQUES
La telefonia manual: el telèfon s’agafava i es penjava manualment, però a
cada trucada et parlava primer un operador o operadora.
La telefonia automàtica: es la possibilitat de trucar a un usuari, i que no
hagis de parlar primer amb l’operador o operadora.
3.
MITJANS DE
TRANSMISIÓ
·
Xarxa telefònica per cable
·
Xarxa de telefonia mòbil
·
Transmissió per satèl·lit
·
Transmissió per aire e línies estacionaries.
Duran aquest anys el telèfon a anat canviant. Fa pocs anys es va inventar
el telèfon mòbil, que amb ell no s’ han de fer servir cables.
- CIRCUIT
DE MARCACIÓ (TECLAT)
La marcació suposa introduir a la línea telefònica
informació de les tecles apretades, aquesta informació es pot efectuar de dos
maneres:
·Mitjançant "polsos" (interrupció de la
corrent) que es denomina marcació "decàdica"
·Mitjançant la generació de tons de freqüència o multifreqüència
denominats marcació DMTF (Dual Tone Multifrecuency). Es basa en: combinar/sumar
dos freqüències per cada tecla. Aquestes freqüències estàn situades dins de la
banda ampla telefònica.
- CENTRALS
TELEFÒNIQUES
En el camp de les telecomunicacions, en un sentit
ampli, una central telefònica és el lloc utilitzat per una empresa operadora de
telefonia on s'alberga l'equip de commutació i els altres equips necessaris per
a l'operació de les trucades telefòniques. És a dir, és el lloc on
s'estableixen connexions entre els llaços (bucles) dels abonats, bé directament
o bé mitjançant retransmissions entre centrals del senyal de veu. Les centrals
es connecten entre si mitjançant enllaços de comunicacions entre centrals o
enllaços intercentrals. A la central telefònica acaben les línies d'abonat i
s'originen els enllaços de comunicacions amb altres centrals telefòniques
d'igual o diferent jerarquia o, en el seu cas, parteixen els enllaços o circuits
interurbans necessaris per a la connexió amb centrals d'altres poblacions.
Les centrals telefòniques privades a diferència de
les centrals telefòniques públiques, només s'intercomuniquen extensions o
annexos dins d'una empresa, organització, negoci i en algunes llars, aquestes
extensions o annexos per mitjà d'aquesta central comparteixen les línies o
troncals subministrades per la central telefònica pública i són utilitzades per
comunicar-se.
La primera central telefònica va ser inventada el
1877 per l'hongarès Tivadar Puskás, que treballava amb Thomas Alva Edison.
- MICRÒFON
Durant aquest temps, el micròfon del telèfon fix ha
anat evolucionant molt ja que abans, en els primers se sentia un fil de veu
molt prim així i tothom la gent al·lucinava quan sentien a un altre parlar.
Avui dia aquest micròfon que converteix la veu en un corrent elèctric s’ha anat
perfeccionant i encara que els disseny dels telèfons fixes no sigui molt atractiu,
el seu funcionament és molt complex i podríem dir que essencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada